El Radical Albert a l'Ajuntament
La major part dels conflictes que a nivell sindical té la CNT-AIT és per l'incompliment reiterat de les lleis per part de les empreses, les qual es salten les normatives, acomiaden de forma irregular, demanen expressament als seus assessors que mirin de robar tot el que puguin, retallen liquidacions i drets, ETC,... Quan s'excedeix del límit d'hores extres, es compensa amb un plus o amb trasllad si cal (com els casos de corrupció a La Rioja, en kilòmetres donàvem tres voltes al món), no paguen les hores extres que et deuen, ni la paga extra que portes acumulant durant tot l'any o fins i tot, et tallen el salari il·legalment i resta de putades que et poden arribar a fer. Coses com les succeïdes a la comarca, com la manera que es feien els acomiadaments a Pirelli, son coses que ens haurien de fer pensar.
Aquesta actitud per part dels i les repressores, continuada i reiterada en el temps, no la podem qualificar d'una altra manera que de radical.
Hi han molts exemples d'explotació laboral desmesurada fora de la llei a l'empresa privada, no cal que aneu gaire lluny per veure algun cas, però malauradament també hi ha molts exemples d'il·legalitat en les polítiques laborals implantades a algunes administracions públiques.
Veiem clarament com la política laboral que porta el govern presidit per Albert Miralda es salta les lleis i no només les laborals, l'assetjament i el mobbing a Sant Salvador de Guardiola i a la resta del món ja sabem el que és. Hi ha companys i companyes que han patit les conseqüències. Treballar dos mesos amb només 3 dies festius, fent a més unes 60 hores extres (80 hores seria el màxim anual) i sent aquestes no remunerades , ja que s'obligaven a agafar dies festius fora de la temporada esportiva, no se sap on ni quan, era potser normal en altres èpoques. Suposem que al segle XIX també era normal que no donessin roba de seguretat i que et toquessin fer treballs que no es corresponien a la teva categoria laboral. Era normal també no poder saber si havies de treballar el diumenge o no, ja que potser dos dies abans et cridaven per fer hores que no et pagaven. Era típic també de les condicions laborals de fa dos segles que després d'estar dos anys treballant fins 12 o 14 hores diàriament et donessin el cop de peu, no et paguessin les hores que et devien i a més et titllessin de mal treballador. També era normal treballar fins als 75 anys o fins a morir-se. Era normal no tenir contracte i terrible era cobrar una misèria, demanar que et pugessin el sou al nivell de la pujada del productes bàsics i t'ho neguessin.
Veiem també molt lleig que una administració pública del segle XXI, faci contractes en frau de llei, de fet només sentir la frase fa esgarrifança.
A més resulta que sobra prepotència al no voler arreglar els assumptes per les bones sense haver de passar per diferents jutjats. Ja hem demanat dos reunions,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada