dimarts, 12 de juliol de 2011

Solidaritat amb la Secció Sindical de CNT a l'Ajuntament d'Olot

CRONOLOGIA I EXPLICACIÓ DEL CONFLICTE
El maig de 2010 som acomiadats dos treballadors de l’Escola Taller pertanyent a l’Ajuntament d’Olot. Un dels companys portava gairebé 10 anys treballant per l’ajuntament i l’altre 5. Amb tot, pretenien acomiadar-nos procedentment pagant-nos 8.000 € i 800 € respectivament. Cal dir que l’Ajuntament al·lega per acomiadar-nos que les Escoles Taller han desaparegut ja que la Generalitat les ha substituït per un altre programa amb un nom diferent però amb els mateixos objectius i destinat al mateix tipus d’alumnes. Per tant, nosaltres pensem que podríem haver continuat treballant en el nou curs o en altres llocs de treball a l’Ajuntament.
Els nostres contractes eren per obra i servei però després de tant de temps haurien d’haver estat indefinits. Malgrat tot, com que ens feien estar períodes a l’atur entremig o firmar baixes voluntàries entre un curs i l’altre el jutge no ens ha concedit tota l’antiguitat. Un company ha aconseguit una antiguitat de 6 anys i l’altre de dos.
Dels tres treballadors que érem, curiosament hem estat acomiadat els dos de la CNT, a l’altre li han continuat donant feines en altres departaments de l’Ajuntament i, de fet, encara hi treballa.
El 20 d’abril de 2011 es dicta sentència i guanyem la improcedència (45 dies per any treballat) a més, al considerar a un dels dos companys com a delegat sindical se li aplica un article de l’Estatut dels Treballadors que permet que sigui el treballador que esculli entre la readmissió i els diners. El treballador opta per la readmissió i així ho fem saber a l’ajuntament encara abans de les eleccions municipals.
L’ajuntament, encara del PSC, veient que ha perdut el judici decideix recórrer al TSJC per allargar el procés. Nosaltres esperem a moure res perquè després de les eleccions amb el canvi de govern creiem que hi haurà un canvi d’actitud i que és possible que retirin el recurs presentat.
Desgraciadament amb el nou equip de govern les coses no han millorat. Es neguen a readmetre el company al·legant que la feina que feia ja no existeix i ens van fent perdre el temps. Divendres passat el company delegat de la Secció Sindical s’havia de reunir amb el regidor i la cap de personal a l’ajuntament però, després de citar-lo ells, només va poder parlar amb la cap de personal ja que el regidor s’havia “oblidat” d’apuntar-ho a l’agenda. O sigui que se’ns ha acabat la paciència.
Mentre esperem que es resolgui el recurs i la nostra petició d’execució provisional de la sentència iniciem des d’ara mateix una campanya per la readmissió del company i per la retirada del recurs.
En moments de crisi com aquests sembla mentida com l’Ajuntament d’Olot es gasta els diners de tots/es per destinar-los a un procés judicial que ja ha perdut i que ha servit per demostrar que els treballadors afectats teníem la raó i la justícia de part nostre. De moment ja han perdut uns 70.000 € que pagarem entre tots i totes…
Des de la Secció Sindical de la CNT a l’Ajuntament d’Olot no permetrem que continuïn aquests abusos contra els nostres companys i seguirem la lluita dins l’Ajuntament i al carrer per defensar els llocs de treball.
ACTUALITZACIÓ PERMANENT DEL CONFLICTE:
  1. Conflicte obert amb l’Ajuntament d’Olot
  2. Accions per la readmissió a l’Ajuntament d’Olot

DOCUMENTACIÓ (cliqueu per visualitzar la informació):
  • Els diners que l’Ajuntament ha hagut de dipositar al jutjat (de moment): Diners

dilluns, 11 de juliol de 2011

Albert Miralda cobrarà 10.013 euros més

                                                                     Imatge extreta del Fórum Guardiolencs.

Albert Miralda cobrarà 33.763 euros bruts anuals, 10.013 més que fins ara. Segons Regió 7 aquesta xifra "queda lluny", segons paraules de Miralda, del salari aprovat a l'inici del mandat passat, que era de 49.100 euros bruts l'any. El cost econòmic que tindrà l'equip de govern per a l'Ajuntament de Sant Salvador es veurà incrementat respecte de l'any passat bàsicament pels diners de més que cobrarà l'alcalde. Segons Regió 7 Miralda afirma "apliquem de forma estricta les recomanacions que dóna l'Associació Catalana de Municipis per a un poble com el nostre, i amb una rebaixa del 6%".

Segur que estaria interessant veure el pressupost i els números d'aquesta Associació Catalana de Municipis, ja que si troben que en un municipi de 3.400 habitants l'Alcalde ha de cobrar això, pots comptar els salaris que deuen tindre allà i el que recomanen que tingui l'Alcalde de Barcelona.

dijous, 7 de juliol de 2011

[Nota de premsa] La CNT-AIT obre conflicte amb l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola

  • L'alcalde Albert Miralda no vol cap diàleg amb el Sindicat després de la petició demanada per instància el 26 d'abril i el 30 de juny de reunió per mirar de solventar els problemes detectats en diverses matèries.
  • L'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola no compleix amb la llei.
  • Els contractes d'alguns treballadors de l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola estan en frau de llei.
  • L'Alcalde Albert Miralda ja va haver de declarar al jutjat social per l'acusació d'assetjament i mobbing per part d'una treballadora.
  • Avui a les 19:00 el Sindicat fa un piquet informatiu a les portes del ple municipal.
Tot i ser coneixedor de les evidents irregularitats reiterades en el temps que es cometen en matèries laborals i de seguretat i higiene a les seves instal·lacions, el consistori no contesta a les peticions de reunió amb el Sindicat. Està clar que Albert Miralda no la vol. S'ha tornat a demanar aquesta reunió per segona vegada, per instància i verbalment. No hi ha voluntat de diàleg per part de l'Ajuntament i el Sindicat declara per obert el conflicte. Avui es farà un piquet informatiu a les portes del ple municipal.
L'Ajuntament ha enviat burofaxos i pretensions de notificacions al delegat de la Secció Sindical de CNT-AIT al seu domicili, amb les quals ha retallat drets al company. Les faltes de formes han creat clara indefensió amb la qual cosa veiem la costum reiterada de saltar-se els procediments adequats que els hi marquen les lleis. Això es molt greu i si a més s'arrela a les actuacions d'una administració pública es lamentable.
Per una altra banda podem veure a les actes dels plens diversos debats en els quals es parlava de les hores extres que feien els treballadors municipals, quilometratges per els desplaçaments i problemàtiques amb les relacions laborals amb diferents treballadors i treballadores. Manel Petit, Manel Lena, Anna Maria Torras, Daniel Roig, Jacint, Josep Manel,... Aquests son alguns casos que han vist la llum. El Sindicat afirma que s'han fet acomiadaments de manera improcedent sense que aquests s'haguessin fet públics. Contractes en frau de llei el Sindicat afirma que n'hi han.
L'Alcalde, Albert Miralda ja va haver de declarar l'any passat al jutjat social per l'acusació que una treballadora municipal va fer-li per assetjament i mobbing. Amb això veiem que els límits de la legalitat a vegades es trepitjen i que aquesta actitud està arrelada a la política laboral de l'Ajuntament del qual Albert Miralda és el màxim responsable.
Secció Sindical de treballadors/es de l ́Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.
ELS RADICALS MANEN A L'AJUNTAMENT, NOSALTRES DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS. PER LES CONDICIONS DIGNES AL LLOC DE TREBALL I PER LA QUALITAT DELS SERVEIS PÚBLICS NI UN PAS ENRERE!!!

Sindicat d'Oficis Varis de Manresa de la CNT-AIT . Secretaria de Premsa
###

dimecres, 6 de juliol de 2011

Propaganda que es repartirà a l'entrada al Ple de l'Ajuntament el 7 de juliol

El Radical Albert a l'Ajuntament
La major part dels conflictes que a nivell sindical té la CNT-AIT és per l'incompliment reiterat de les lleis per part de les empreses, les qual es salten les normatives, acomiaden de forma irregular, demanen expressament als seus assessors que mirin de robar tot el que puguin, retallen liquidacions i drets, ETC,... Quan s'excedeix del límit d'hores extres, es compensa amb un plus o amb trasllad si cal (com els casos de corrupció a La Rioja, en kilòmetres donàvem tres voltes al món), no paguen les hores extres que et deuen, ni la paga extra que portes acumulant durant tot l'any o fins i tot, et tallen el salari il·legalment i resta de putades que et poden arribar a fer. Coses com les succeïdes a la comarca, com la manera que es feien els acomiadaments a Pirelli, son coses que ens haurien de fer pensar.
Aquesta actitud per part dels i les repressores, continuada i reiterada en el temps, no la podem qualificar d'una altra manera que de radical.
Hi han molts exemples d'explotació laboral desmesurada fora de la llei a l'empresa privada, no cal que aneu gaire lluny per veure algun cas, però malauradament també hi ha molts exemples d'il·legalitat en les polítiques laborals implantades a algunes administracions públiques.
Veiem clarament com la política laboral que porta el govern presidit per Albert Miralda es salta les lleis i no només les laborals, l'assetjament i el mobbing a Sant Salvador de Guardiola i a la resta del món ja sabem el que és. Hi ha companys i companyes que han patit les conseqüències. Treballar dos mesos amb només 3 dies festius, fent a més unes 60 hores extres (80 hores seria el màxim anual) i sent aquestes no remunerades , ja que s'obligaven a agafar dies festius fora de la temporada esportiva, no se sap on ni quan, era potser normal en altres èpoques. Suposem que al segle XIX també era normal que no donessin roba de seguretat i que et toquessin fer treballs que no es corresponien a la teva categoria laboral. Era normal també no poder saber si havies de treballar el diumenge o no, ja que potser dos dies abans et cridaven per fer hores que no et pagaven. Era típic també de les condicions laborals de fa dos segles que després d'estar dos anys treballant fins 12 o 14 hores diàriament et donessin el cop de peu, no et paguessin les hores que et devien i a més et titllessin de mal treballador. També era normal treballar fins als 75 anys o fins a morir-se. Era normal no tenir contracte i terrible era cobrar una misèria, demanar que et pugessin el sou al nivell de la pujada del productes bàsics i t'ho neguessin. 
Veiem també molt lleig que una administració pública del segle XXI, faci contractes en frau de llei, de fet només sentir la frase fa esgarrifança. 
A més resulta que sobra prepotència al no voler arreglar els assumptes per les bones sense haver de passar per diferents jutjats. Ja hem demanat dos reunions,...
En definitiva veiem com l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, Albert Miralda, és com una empresa, que subcontracta, contracta per obra i servei, acomiada de manera il·legal, prorrateja i en definitiva precaritza la vida dels i les treballadors i treballadores.

dilluns, 4 de juliol de 2011

Cap a la Vaga General (CNT, CGT, SO,CSC)

Les organitzacions sindicals CGT, CNT, CSC i SO ens vem reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l'atac sense precedents que treballadors i treballadores estem sofrint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d'oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d'acció i de classe.

Les diferents organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a unes polítiques que, amb les successives reformes laborals, les retallades en el sistema de pensions, la reforma de la negociació col·lectiva i les retallades socials i en els serveis públics, pretenen, una vegada més, que siguin els treballadors i treballadores, i els sectors més febles de la societat, els qui paguin la crisi capitalista.

Compartim igualment la necessitat d'engegar una resposta comuna, que per sobre de les diferències, avanç cap a la unitat dels treballadors i treballadores en la mobilització i la lluita, comptant amb la participació de totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials contraris a la política de pacte social i desmobilització impulsades des del sindicalisme institucional de CCOO i UGT.

Creiem necessari lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els últims 30 anys ens ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en aquest moment d'aguda crisi del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de voluntat i capacitat per donar una resposta als atacs contra la classe treballadora. Un model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat, dependent de l'estat, dirigit a impedir la mobilització i la participació real de la classe treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb voluntat de lluita.

La reforma de la Negociació Col·lectiva, que s'està tramitant al Parlament és, a més d'una nova i greu retallada de drets, una volta de rosca més per tractar de controlar la conflictivitat laboral i la lluita social, consolidant el bi-sindicalisme institucional i el seu paper com a gestors de la crisi en favor dels interessos capitalistes, retallant encara més la capacitat d'acció d'altres organitzacions sindicals, i la llibertat sindical de treballadors i treballadores.

La reunió del 24 de juny és el primer pas d'un procés que en els propers mesos impulsi la mobilització des de reivindicacions comunes, debatudes i assumides pels treballadors i treballadores, amb l'horitzó d'una Vaga General amb capacitat d'enfrontar l'actual ofensiva i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Els esdeveniments sorgits a partir del 15M han trencat amb el clima de passivitat previ i ens situen en un escenari de mobilització, sense precedents des que va sorgir la crisi, que ara ha de traslladar-se als centres de treball, situant les reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i treballadores en el centre del debat públic, aportant a aquest moviment les eines necessàries per a la confrontació i la lluita en el terreny econòmic i laboral, complementant a les demandes socio-polítiques l'acció concreta contra el capitalisme.

La situació ens exigeix una resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que estem sofrint els treballadors i treballadores i per això considerem necessari no només continuar amb les lluites sindicals que duem a terme, sinó fer un pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme institucionalitzat i generar un precedent en el qual siguem els sindicats de classe els qui comencem a marcar els temps des de l'acció ofensiva per aconseguir els nostres objectius.

Confederació Nacional del Treball (CNT)
Confederació General del Treball (CGT)
Solidaritat Obrera (SO)
Coordinadora Sindical de Clase (CSC)