Fes click per descarregar el quadern de formació.
Un d'aquests múltiples efectes ha estat tornar a posar en qüestió els serveis públics –si és que alguna vegada van desaparèixer del debat-, la naturalesa de l'administració i els seus recursos econòmics i humans. Una bona part de les mesures exigides pel FMI (Fons Monetari Internacional) i els bancs franc-alemanys per “auxiliar” als països de l'euro a la vora de la fallida (fins al moment, Grècia, Portugal i Irlanda) ha estat, entre moltes altres, retallar la “grandària” de les seves administracions, privatitzant empreses públiques, reduint plantilles i serveis i retallant les prestacions socials. Aquestes mesures, ja promogudes pel FMI a Sud-amèrica i altres països en “desenvolupament” al llarg de la dècada dels 90 del segle passat, van suposar tal recessió econòmica, augment de la pobresa i la desigualtat, que havien estat posades en dubte fins i tot pels economistes liberals.
No obstant això, tornen a ser posades en pràctica, ara a Europa, amb el mateix objectiu que llavors: garantir que els estats van a poder seguir pagant els interessos del seu deute amb els inversors estrangers, és a dir, els bancs, a costa dels diners –i els drets- dels seus ciutadans. L'administració se situa per tant en el centre de la diana de les retallades; el nombre i la productivitat dels seus treballadors és qüestionat de forma permanent; al mateix temps es retalla, en alguns casos dràsticament, el pressupost que sufraga els serveis públics.
La permanent cruïlla dels serveis públics 541.43 KB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada